Manifest. La REA es troba en perill de desallotjament (cat/cas)

Parado el desahucio en la Cera 1, esto no ha hecho más que empezar
26 juny, 2017
XV festes alternatives del raval. raval resistim
28 juny, 2017

Manifest. La REA es troba en perill de desallotjament (cat/cas)

27 juny, 2017
 

Manifest. La REA es troba en perill de desallotjament:

La REA (Residencia d’Estudiants Autogestionada) és una residència d’estudiants i espai social okupat i autogestionat que neix el març del 2016.

El catorze de juny, després d’un any i tres mesos de vida, l’Ajuntament,  el propietari legal de l’edifici, ha decidit que hem de marxar. Per fer-ho ens ha donat un termini inferior a 15 dies per abondonar la casa i el centre social voluntàriament. Aquesta desició la recolza un informe tècnic de l’edifici que en cap cas inclou la necessitat del desallotjament i que per contra proposa alternatives i reformes realitzables. És per això que creiem que les raons tècniques els serveixen d’excusa, que les empren com a mesura disciplinària amb la finalitat d’aplacar la nostra tasca política. Tampoc han fet cap proposta de continuitat. El govern de Barcelona en Comú, PSC i Esquerra pretén deixar sense casa a quinze estudiants en plena època d’èxamens. Això ho fa precisament quan augmenta la nostra activitat reivindicativa en la lluita veïnal. A més, posant molts impediments per accedir a l’informe tècnic que justificava la seva decisió.

El projecte de la REA va sorgir des de l’Assemblea Llibertària UB-Raval amb la col·laboració d’alguns membres de l’Assemblea Llibertària de Diagonal (totes dues integrades dins la Federació d’Estudiants Anarquistes i de la Federació Anarquista de Catalunya) i altres companyes afins. En aquell moment, des de la FAC es va engegar una campanya titulada “Simulacres de democràcia directa” per demostrar que nosaltres mateixes podem organitzar les nostres vides. En aquest sentit, vam optar per okupar l’antiga escola d’adults Francesc Layret (Passatge de Sant Bernat, 9) per omplir-la de vida i transformar-la en una residència d’estudiants amb un centre social per al barri.

Vam decidir a través de l’acció directa obrir aquest espai per tal de respondre a la situació de precarietat en la que ens trobem sumides les estudiants al nostre territori. Els preus de les matrícules universitàries oscil·len entre 1.800 i 2.600 euros per curs ja que ens trobem a la segona regió d’Europa on els estudis universitaris són més cars, només ens supera Anglaterra. Alhora, els lloguers a Barcelona no paren de pujar, ens trobem en una nova bombolla de l’habitatge conseqüència de l’especulació immobiliària i el turisme. Al nostre barri, una habitació costa entre 300 i 400 euros. Les residències universitàries s’escapen de les nostres possibilitats demanant-nos fins a 900 euros al mes per una habitació individual.  El mercat laboral dóna el cop d’efecte a la situació amb una taxa d’atur juvenil del 40% i oferint només llocs de treball precaris i malpagats.
En aquest sentit, vam decidir centrar-nos en tres temàtiques que ens afecten molt properament:

En primer lloc, vam considerar que sería interessant obrir l’espai al barri. Per aquest motiu, vam decidir que 2 de les 5 plantes de l’edifici es dedicarien a iniciar un centre social autogestionat on s’han anat realitzant diverses activitats obertes. Aquest espai ha allotjat classes de català, castellà, anglès i francès, una sala d’estudis nocturna amb internet, activitats culturals com cinefòrums, xerrades, classes de ioga, tai chi, arts marcials, gimnàs, diferents tallers (fusteria, costura, restauració i pintura, etc.). També ha sigut un espai de reunió per diferents col·lectius com la Xarxa Universitaria Obrim Fronteres, l’assemblea de dones Guilles Lliures, l’assemblea antiespecista Abriendo Jaulas, la FEA, la FAC, la FEL, etc. A més, simultàniament a nosaltres va néixer el Servei d’Oficis del Raval el qual ha tingut un espai propi dins de l’edifici des del principi. Darrerament s’ha iniciat l’activitat del Grup d’Habitatge del Raval, un col·lectiu que treballa per garantir el dret a l’habitatge al barri impulsat per veïnes, on també hi participen residents de la REA.

En segon lloc, vam centrar la lluita en el moviment estudiantil. En relació a aquest, algunes de nosaltres sortíem de les experiències de Bolonya, dels anys de lluites en contra de la pujada de taxes del 66% i de la lluita en contra del 3+2. D’aquestes lluites va sorgir la FEA. És per això que considerem necessària la lluita des de la REA en el moviment estudiantil per la nostra condició d’estudiants i per a aconseguir una educació comunitària al servei de les classes oprimides.

Per últim, vam considerar que viure en comunitat ens faria créixer com a persones tot aplicant uns ideals basats en la cooperació, el suport mutu i l’autogestió. La majoria de nosaltres no ens coneixíem i per això, hem d’admetre, que no han sigut pocs els problemes que hem tingut. Viure en comunitat, quan hem estat acostumades a viure des de la individualitat (estructura familiar), significa un canvi dur i difícil, encara que positiu i desitjable. Podem estar contentes d’haver superat molts d’aquests problemes, d’haver crescut com a persones i de voler continuar amb noves companyes de cara al curs vinent.

Davant d’aquesta situació, considerem que el projecte continua tenint sentit. La lluita per l’habitatge i l’educació dignes, de qualitat, comuns i autogestionats és necessària. Considerem que els arguments de l’Ajuntament no són suficients per ordenar el desallotjament. Per tot això, us demanem el vostre suport a través de la firma d’aquest manifest i estan atentes a la difusió i a les properes convocatòries. La solidaritat és la nostra millor arma.

La REA no cau!

REA-acció col·lectiva!

Versión en castellano:

La REA se encuentra en peligro de desalojo:

La REA (Residencia de Estudiantes Autogestionada) es una residencia de estudiantes y espacio social okupado y autogestionado que nace el marzo del 2016.

El catorce de junio, después de un año y tres meses de vida, el Ayuntamiento, el propietario legal del edificio, ha decidido que tenemos que marchar. Para hacerlo nos ha dado un plazo inferior a 15 días para abandonar la casa y el centro social voluntariamente. Esta decisión se apoya en un informe técnico del edificio que en ningún caso incluye la necesidad del desalojo y que por el contrario propone alternativas y reformas realizables. Es por eso que creemos que las razones técnicas les sirven de excusa y que las emplean como medida disciplinaria con el fin de aplacar nuestra tarea política. No han planteado ninguna propuesta de continuidad. El gobierno de Barcelona en Comú, PSC y Esquerra pretende dejar sin casa a quince estudiantes en plena época de èxamens. Esto lo hace precisamente cuando aumenta nuestra actividad reivindicativa en la lucha vecinal. Además, poniendo muchos impedimentos para acceder al informe técnico que justificaba su decisión.

El proyecto de la REA surgió desde la Asamblea Libertaria UB-Raval con la colaboración de algunos miembros de la Asamblea Libertaria de Diagonal (las dos integradas dentro de la Federación de Estudiantes Anarquistas y de la Federación Anarquista de Cataluña) y otras compañeras afines. En aquel momento, desde la FAC se puso en marcha una campaña titulada “Simulacros de democracia directa” para demostrar que nosotros mismas podemos organizar nuestras vidas. En este sentido, optamos por okupar la antigua escuela de adultos Francesc Layret (Passatge de Sant Bernat, 9) para llenarla de vida y transformarla en una residencia de estudiantes con un centro social para el barrio.

Decidimos a través de la acción directa abrir este espacio para responder a la situación de precariedad en la que nos encontramos sumidas las estudiantes en nuestro territorio. Los precios de las matrículas universitarias oscilan entre 1.800 y 2.600 euros por curso puesto que nos encontramos en la segunda región de Europa donde los estudios universitarios son más caros, sólo nos supera Inglaterra. A la vez, los alquileres en Barcelona no paran de subir, nos encontramos en una nueva burbuja de la vivienda consecuencia de la especulación inmobiliaria y el turismo. En nuestro barrio, una habitación cuesta entre 300 y 400 euros. Las residencias universitarias se escapan de nuestras posibilidades pidiéndonos hasta 900 euros al mes por una habitación individual. El mercado laboral da el golpe de efecto a la situación con una tasa de paro juvenil del 40% y ofreciendo sólo puestos de trabajo precarios y malpagados.
En este sentido, decidimos centrarnos en tres temáticas que nos afectan muy próximamente:

En primer lugar, consideramos que sería interesante abrir el espacio en el barrio. Por este motivo, decidimos que 2 de las 5 plantas del edificio se dedicarían a iniciar un centro social autogestionado donde se han ido realizando varias actividades abiertas. Este espacio ha alojado clases de catalán, castellano, inglés y francés, una sala de estudios nocturna con internet, actividades culturales como cinefòrums, charlas, clases de yoga, tai chi, artes marciales, gimnasio, diferentes talleres (carpintería, costura, restauración y pintura, etc.). También ha sido un espacio de reunión por diferentes colectivos como la Red Universitaria Abrimos Fronteras, la asamblea de mujeres Guillas Libres, la asamblea antiespecista Abriendo Jaulas, la FEA, la FAC, la FEL, etc. Además, simultáneamente a nosotros nació el Servicio de Oficios del Raval el cual ha tenido un espacio propio dentro del edificio desde el principio. Últimamente se ha iniciado la actividad del Grupo de Vivienda del Raval, un colectivo que trabaja para garantizar el derecho en la vivienda en el barrio impulsado por vecinas, donde también participan residentes de la REA.

En segundo lugar, centramos la lucha en el movimiento estudiantil. En relación a este, algunas de nosotros salíamos de las experiencias de Bolonia, de los años de luchas en contra de la subida de tasas del 66% y de la lucha en contra del 3+2. De estas luchas surgió la FEA. Es por eso que consideramos necesaria la lucha desde la REA en el movimiento estudiantil por nuestra condición de estudiantes y para conseguir una educación comunitaria al servicio de las clases oprimidas.

Por último, consideramos que vivir en comunidad nos haría crecer como personas aplicando unos ideales basados en la cooperación, el apoyo mutuo y la autogestión. La mayoría de nosotros no nos conocíamos y por eso, tenemos que admitir, que no han sido pocos los problemas que hemos tenido. Vivir en comunidad, cuando hemos sido acostumbradas a vivir desde la individualidad (estructura familiar), significa un cambio llevar y difícil, aunque positivo y deseable. Podemos estar contentas de haber superado muchos de estos problemas, de haber crecido como personas y de querer continuar con nuevas compañeras de cara al curso próximo.

Ante esta situación, consideramos que el proyecto continúa teniendo sentido. La lucha por la vivienda y la educación dignas, de calidad, comunes y autogestionados es necesaria. Consideramos que los argumentos del Ayuntamiento no son suficientes para ordenar el desalojo. Por todo esto, os pedimos vuestro apoyo a través de la firma de este manifiesto y están atentas a la difusión y a las próximas convocatorias. La solidaridad es nuestra mejor arma.

La REA no cae!

REA-acción colectiva!

ADHEREIXTE AL MANIFEST!

Comments are closed.