“El màxim objectiu en el meu segon Dakar és arribar a Buenos Aires”

Entrevista a Cristian España, pilot de raids

Als 36 anys li arribarà la segona experiència al raid més dur del món, el Ral·li Dakar, en què participarà amb una moto nova, una KTM limitada a 450 cc, que pesa uns 160 quilos i té una potència de 70 cavalls i que ha competit recentment al Ral·li d’Atacama. El pilot Cristian España està a punt de tancar també el seu fitxatge per un equip per millorar les condicions que va tenir en el primer Dakar, en què va abandonar a l’etapa 10.

Moto nova, a punt de tancar amb un nou equip... ¿Quins objectius es marca per al Ral·li Dakar que comença el 2 de gener del 2017 a Asunción (Paraguai)?
L’any passat vaig patir moltíssim, i això que físicament i psicològicament em vaig preparar moltíssim. La moto, la Suzuki, pensava que em donaria molt bons resultats i va donar molts problemes. Com que no evolucionava vaig decidir comprar-me una moto. Serà meva. Podré entrenar-m’hi i si necessito canviar alguna cosa ho puc fer. Pel que fa a la qüestió de l’equip, estic a l’espera de poder-la tancar perquè en tinc dos d’interessats. He de lluitar perquè abaixin el pressupost, perquè demanen molts diners. El que tinc clar és que tinc una moto fiable i vull dormir en millors condicions que l’any passat. Un aprèn de l’experiència. Quant a la resta, ja estic inscrit i acceptat per l’ASO per poder córrer i he de tancar només el fitxatge amb l’equip. El 26 de desembre marxaré a Paraguai. 

¿Són equips de fora d’Es­panya?
Sí! El que vull i allò en què estem treballant per a l’any que ve –ho estem mirant amb un dels meus patrocinadors–, és fer un equip meu, del país, que no hagi de passar per un equip espanyol o de fora. Hem de fer números i acabar de tancar-ho, perquè no estem per llençar els diners. 

¿Com va trobar la moto nova?
És una moto del 2016. Hi puc fer dos o tres Dakars si no té cap accident greu. A més a més, jo sóc un pilot que cuido molt aquestes coses. Quan vaig acabar el Dakar l’any passat vaig provar una KTM perquè tothom parlava molt bé d’aquesta marca. I quan la vaig provar ho vaig comprovar. Aquesta moto és de segona mà i té molt poques hores d’ús. Tenia l’opció de Yamaha, però era com estar amb Suzuki i no volia tornar a patir i pensar en si acabaria o no. Aquest any el Dakar té pinta que serà molt dur i no volia anar-hi amb una moto que no conec, i per això vaig comprar aquesta KTM. 

¿Ha fet algun Dakar? 
No! Només ha fet el Ral·li d’Atacama de Xile, a finals d’agost. Va fer aquest ral·li i va venir cap aquí. La va pilotar Na­cho Cornejo, un excompany meu. Jo l’he provat i canvia molt respecte de l’altra. Tens millor posició i està més ben acabada que la Suzuki. En el pas pel revolt és una moto molt segura perquè és molt estable. L’altra, la Suzuki, era un prototip i els va faltar invertir una mica més. La KTM és potent i  pesa poc, i té millor equipament.

¿Quina preparació ha fet per a aquest Dakar?
La setmana que ve acabaré de fer alguna sortida per agafar més confiança a la moto i no arribar molt peix a l’inici del Dakar. Quan vaig acabar l’anterior vaig fer molt de motocròs. He fet molt anaeròbic i m’he aprimat bastant. Em sento molt bé. Millor que l’any passat. 

Ja té un Ral·li Dakar d’experiència. ¿Què en va aprendre per no tornar a repetir els mateixos errors?
Vaig aprendre molt. L’any passat hi anava amb moltes ganes de fer un bon resultat i enguany tinc clar que el meu objectiu és arribar a Buenos Aires. Vull acabar i m’és igual el resultat. Si ho faig bé aniré pujant a la general. 

¿No pensa en cap posició ni res i vol acabar i arribar a la meta i prou?
Sí que m’agradaria estar al més a dalt possible perquè sóc molt competitiu, però no em vull marcar cap objectiu perquè és una carrera molt dura i llarga i pot passar de tot. Vull anar de menys a més. Sí que vull fer una pròleg, on donaré una mica de gas per sortir al més endavant possible ja que després tens molt de guanyat. El més important és no caure, perquè t’encegues i t’encegues... i caus. Si porto un ritme alt em puc trobar entre els 25 primers de la general; seria un bon resultat. 

Amb el pilot resident Joan Barreda té molt bona relació. ¿Quin consell li ha donat?
Som molt amics i ja ens coneixíem de l’enduro. Ell té molta experiència i em coneix molt. Em diu que pel poc que m’entreno, perquè no sóc professional d’això, estic molt fort. Em diu que he de tenir calma i no he de voler anar més ràpid del compte. “Vés tranquil i tot sortirà bé. A poc a poc i adaptant a la moto.”

I ho diu ell, que és un dels pilots més ràpids...
És un pilot que té moltíssimes ganes de guanyar i aquest any va molt preparat, perquè tot el que ha disputat ho ha guanyat. També tinc amistat amb Gerard Farrés, Laia Sanz i Iván Cervantes. Ells tenen molta experiència i escoltar-los és molt important. 

¿Li ha costat més o menys tancar el pressupost del Dakar 2017?
[Somriu.] Ho he tingut més fàcil que en l’anterior, però no ha estat senzill. No he hagut de córrer tant. Tot i així, ningú ens ha regalat res. Hem hagut de fer molt bon projecte, explicar les coses com són... Amb un pressupost de 100.000 euros no és fàcil trobar patrocinadors. No ha estat fàcil perquè són molts diners. Faltaria el suport d’un banc o del Govern, però no he tingut aquesta sort. Espero que algun dia entrin. Tot són empreses del país menys dos, que són de fora. Molts m’han tornat a donar confiança, i amb més diners.